Moçambique

Moçambique
Parque da Gorongosa

Douro

Douro
An cama de mofo

terça-feira, 6 de setembro de 2016

La serenidade de tierra aricada

Tiempos houbo que nada bie de tanto bibir a fugir. Fui esse fugir que talbeç me tenga cargado l cuorpo de maleitas, la piel de aricadelas, ls oubidos de cera, la alma de cotras secas i piteiras.

Quedou-me esta manha de querer andar depriessa, que nun ye agora mais que manha, puis que ls carcanhales nun ándan a la miesma mecha que la cabeça i até mesmo la cabeça a las bezes yá le diç, tente nun caias, porque se te drobas, carcanhal de mil demonhos, las sartas puoden-se zanfilar
i apuis ye l cabo de ls trabalhos.

Apuis apanhei este modo de mirar pa las cousas i sorber ls sonidos que de todos ls sítios me chégan. Quien habie de dezir que cun aquel fugir apressiado dun bibir an correlinas de carros, habie de deitar ls sentidos neste xaragon dóndio de sonidos de la nuite, nuite de silêncios, adonde ls grilhos, l moucho, ls chocalhos i l berrar de ls cordeiricos a saber de la teta, las mais cun las tetas cun apuiadura, muortas por que le tíren aquel anchaço, l perro a amedruncar las raposas, chégan para anchir este termo, ourquesta sien mestre?!

Apanhei esta manha de scuitar la manhana, de seguir ls quelores cun que l cielo se bai pintando apuis que l´ourora sperta i l sol sfrega ls uolhos inda drumenhuco. 
Ls paixaros sbolacéian nas árboles, uns mais atrebidos abáixan a la tierra a ber se hai nabina que inda nun stéia nacida i dan cabo de las nabiças spaixaracadas a pedir ua auguita.

Inda mal spertei de la borracheira de ls sonidos de la nuite, yá la manhana me persenteia cun outros sentires. Depriessa l rei de la lhuç me acubrirá toda, me secará inda mais la tierra aricada, me cegará ls uolhos, me secará la boca, me anubrará l sentido. Será outro die calente i bien caliente…

Outra nuite i outra ourora hán-de chegar para me arrolháren an sous braços…

Arquivo do blogue