Nun repente bireste na curba de l camino
i amostreste-te cumo ourbalho subre moras.
Ne l miu peito sbolaciórun ls páixaros,
anchiu-se de jeitos,
las manos de palabras,
la boca de flores.
i amostreste-te cumo ourbalho subre moras.
Ne l miu peito sbolaciórun ls páixaros,
anchiu-se de jeitos,
las manos de palabras,
la boca de flores.
Que si querie que t´apressiasses
para debrebe te dezir baixico poemas!
para debrebe te dezir baixico poemas!
Quando la tierra me tremiu
d´ambaixo de ls granos d´arena
que de ls tous pies se soltában,
quedei sien fala,
las manos çquecírun-se de ls jeitos,
ls páixaros bolórun para fuora de l peito
i fui ende que nun repente
tu colhiste las flores de la mie boca
i you me fiç oubreira.
d´ambaixo de ls granos d´arena
que de ls tous pies se soltában,
quedei sien fala,
las manos çquecírun-se de ls jeitos,
ls páixaros bolórun para fuora de l peito
i fui ende que nun repente
tu colhiste las flores de la mie boca
i you me fiç oubreira.
Sobrórun ls poemas,
soltórun-se ls géstios,
la manhana secou l ourbalho
i a la borda de la baleta
de ls caminos de l diezmo
quedou-se l oulor doce a moras
i a flores silbestres.
soltórun-se ls géstios,
la manhana secou l ourbalho
i a la borda de la baleta
de ls caminos de l diezmo
quedou-se l oulor doce a moras
i a flores silbestres.
An, Ne l Riu de ls Lírios