![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5k1GC8EQkPQLfeYeK-YXBEshiBfAoMAWwLDUAiZ6fkj3WY77I2o3H5_LrTo2rk0-P0Tcyj8ZkAuHGdCVNPfgqo4de_UUt-qJS3TtE9pJ3z7pkgV7qXTggj4FP9V7k-eJlKpe5LOO_GKKp/s400/Os-Jarros.jpg)
Florírun ls Jarros a chamar por Maio
Flor branca, singela, de eirotismo feita
Tecida na brancura de seda i ourbalho
Zafieste la chúbia, medreste sastifeita.
An tous puolos arrecuolhes ls amigos
Que cun l friu se perdírun, cuitados
Antre chúbia i gilada, a tritar sien abrigos
An ti renacírun, de amarielho pintados.
Al florir de sprança bós chamestes Maio
L més de las flores, an cerrados spargidas
An jardins tratados cun to ls arressaios
Ou an fragas fries, cun fuorça naçidas.
A rebentar de alegrie, alegrie me trazistes
Al jardin, parede abaixo anfilados
I ne las mies jarras adonde floristes
Trazístes la calor a ls dies anregelados.
2 comentários:
Belas as letras ê as pinturas tambêm, beijos!
Olá!
Também eu gosto muito da tua escrita e da tua pintura tão gestual e espontânea.
Um beijo daqui de Portugal,
Adelaide
Enviar um comentário